INSTRUCCIONS

Els mots que constitueixen l'encapçalament de cada article són escrits en negreta. Un article pot tenir una sola accepció o unes quantes, les quals van numerades en negreta (1, 2, etc.). Cada article i a vegades cada accepció van seguits normalment de l'abreviatura o abreviatures en versaletes (vegeu la llista d'abreviatures) que n'indiquen la categoria gramatical (per exemple M, F, ADJ) i, en alguns casos, també el nivell de llenguatge (per exemple: FIG, VULG) o el camp temàtic (AGR, HIST, ZOOL).

En les equivalències a les altres llengües, les accepcions són separades per punt i coma (;). Les abreviatures de la primera accepció, ja siguin de categoria gramatical, de nivell de llenguatge o de camp temàtic, s'ometen quan coincideixen exactament amb les de la primera definició de l'article català.

Els mots de grafia igual que constitueixen articles separats són diferenciats per mitjà de números volats (per exemple: bot1 'cuir per a contenir vi', bot2 'salt' i bot3 'embarcació'). Aquesta ordenació de les accepcions amb números i de les entrades amb números volats serveix per a remetre-hi d'una manera precisa (per exemple: barbeta remet a 'Barba 3' és a dir, a l'accepció 3 de l'article barba). En les remissions s'ometen les equivalències a les altres llengües. Algunes accepcions, sobretot quan són sentits figurats, no duen definició sinó que directament són exemplificades, atesa l'evidència del sentit (per exemple: l'accepció 3 de balancejar entra directament per l'exemple d'ús pronominal del verb).

Algunes entrades porten indicada llur procedència d'altres llengües, sigui només amb la indicació de la llengua d'origen (per exemple: batí CAST), sigui amb indicació també de la forma original entre claudàtors (per exemple: futbol [ANGL football]). Els mots estrangers encara no catalanitzats que formen part del bagatge d'alguna especialitat o bé que són d'ús freqüent en la llengua comuna van seguits d'un asterisc i de la indicació, entre claudàtors, de la llengua de què es tracta (per exemple: amateur* [FR]).

Les locucions formades per noms comuns entren per aquell mot que ha semblat més característic i, en general, constitueixen una accepció dins l'article encapçalat per aquest mot (per exemple: donar peixet és una accepció dins l'article peixet), amb el benentès que, si hom no les trobés en un article concret, pot cercar-les en l'article corresponent a qualsevol dels altres mots que formen part de la locució.

Els mots són entrats habitualment per la forma masculina en singular. La desinència femenina dels substantius i adjectius, si en tenen, apareix a continuació de la forma masculina.

El diccionari recull les formes irregulars de plural , indicant-les entre claudàtors (ex: anís [PL -issos], abscés [PL -essos].

El diccionari consigna l'infinitiu dels verbs (per exemple: cantar, perdre). En alguns casos, s'indiquen les formes de participi i es remarca també alguna irregularitat (vegeu, per exemple, el verb caldre).