PRESENTACIÓ

Un diccionari és molt més que una mostra dels mots d'una llengua

Aquells que consideren que un diccionari és només una eina lingüística són molt lluny de conèixer-ne la seva variadíssima diversitat. Perquè un diccionari és molt més que això; un diccionari és alhora una eina lingüística, cultural, didàctica i social.

Com a eina lingüística, el diccionari exerceix un doble paper. D'una banda, és el dipòsit de les unitats de la llengua, tant de les lèxiques, que hi figuren explícitament, com de les gramaticals, que hi figuren implícitament. D'altra banda, és el testimoni de la vitalitat d'una llengua i de la seva capacitat d'adequació a la realitat, tant a la realitat social diversa com a la realitat social canviant.

Com a eina cultural, un diccionari és una obra que ha de donar una visió objectiva, però realista, del món; que ha de donar una visió actualitzada i adequada a la modernitat, però alhora de caràcter culte; i que ha de donar una visió apropiada de la llengua que representa, però sense oblidar la universalitat. En aquest sentit ha de servir per a transmetre una visió de l'univers des dels valors culturals propis més genuïns.

Com a eina didàctica, i només pel que fa al llenguatge, un diccionari és un instrument de capacitació lingüística que facilita l'aprenentatge d'una llengua i que, alhora, constitueix una bona eina d'ensenyament de la llengua per part dels ensenyants.

Finalment, com a eina social, un diccionari, que s'adreça a uns destinataris específics, té la intenció de cobrir unes determinades funcions lingüístiques i de tenir un determinat valor sociofuncional.

Així doncs, un diccionari podrà ser més o menys gruixut, complet, bo o dolent, però només serà adequat si dóna resposta a les funcions que pretén complir i s'acobla perfectament als destinataris a qui s'adreça.

Així, un diccionari com el DIDAC, que d'ara endavant en direm escolar en el sentit més literal del mot, per ser adequat ha de complir unes condicions mínimes requerides per les seves funcions i els seus destinataris, que són bàsicament els estudiants de primària i dels primers cursos de secundària. Aquestes condicions s'organitzen en general a l'entorn de quatre aspectes; els continguts lingüístics, els continguts culturals, la presentació i el nivell d'expressió.

Pel que fa a les informacions lingüístiques, un diccionari escolar ha d'incloure totes les paraules i informacions que s'han de conèixer tant en el període corresponent als seus destinataris com les més bàsiques del període immediatament següent. Funcionalment, ha de permetre realitzar les operacions metalingüístiques que es proposa de fer en el programa de llengua dels cursos corresponents a l'edat dels destinataris.

El DIDAC s'ha proposat d'incloure les informacions lingüístiques que cal que coneguin els estudiants a qui s'adreça. Per això, presenta una llista de paraules que es considera alhora suficient i proporcionada dels diversos subcodis lèxics que conformen una llengua (lèxic general, dialectalismes molt generalitzats, tecnicismes bàsics per a seguir les matèries escolars, cultismes que apareixen en les obres científiques de divulgació i en les obres literàries, expressions fixades de mitjana difusió, expressions d'argot representatives de l'edat i alguns manlleus de gran circulació). Conté també un conjunt suficient d'informacions lingüístiques sobre cada paraula, que donen compte del seu ús gramatical formal (morfologia i sintaxi) i semàntic, i un conjunt d'informacions pragmàtiques que permetin utilitzar els mots adequats a cada situació comunicativa i amb el sentit propi que en cada situació han de tenir.

Amb aquestes informacions el DIDAC ha de permetre que els nois i noies que l'utilitzaran ampliïn el vocabulari, coneguin les característiques gramaticals i pragmàtiques de les paraules, i puguin fer les operacions metalingüístiques que requereix el programa escolar. Com a eina de consulta, el DIDAC pot ajudar a aprendre i perfeccionar una llengua; com a eina de reflexió metalingüística, pot ser la font per a observar i manipular les unitats lingüístiques, per a establir petits treballs de recerca sobre els mots, la seva organització i el seu funcionament, per a confirmar hipòtesis i revisar errors.

Pel que fa als continguts culturals, el DIDAC, alhora que vol informar lingüísticament els seus destinataris, també vol contribuir a formar-los, i, en aquest sentit, ha posat una especial atenció tant en les paraules que inclou com en la transmissió dels valors culturals que vehiculen les definicions i els exemples, basats en el reconeixement de la diferència i de la igualtat i el respecte a l'entorn.

La presentació de la informació del DIDAC intenta ser atractiva i fàcil de manejar, tant en el disseny purament formal del diccionari com en l'organització dels materials. La facilitació del maneig d'un diccionari pressuposa una presentació clara dels seus continguts i una organització lògica de les dades. Hem volgut que el DIDAC sigui clar, en el sentit que el qui el consulti pugui identificar amb facilitat les informacions que, tot i formar part de cossos diferents, es refereixen a una mateixa paraula. Hem intentat també que la informació que conté segueixi una organització sistemàtica i ben delimitada.

Finalment, sobre l'expressió, el DIDAC, d'acord amb el nivell dels seus destinataris, ha volgut presentar les dades de la forma més clara i planera possible, facilitant així la comprensió immediata del text.

En conjunt creiem que el DIDAC és no solament un nou diccionari escolar, sinó un DICCIONARI ESCOLAR NOU: nou quant a la concepció, nou quant a les propostes, nou també en la presentació que fa de les dades. Per això, esperem molt d'aquest DIDAC i de la seva novetat.

M. TERESA CABRÉ CASTELLVÍ
Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)